Comentari poema i mitologia
DONA D'AIGUA
Es pentinava,
entre grans parets rocoses,
amb bellesa temptadora:
si t'atrapava la seva mirada
et converties en una pedra.
El seu regne eren les profunditats
de les aigües vidrioses
que brollaven de les fonts ufanes
(gran espectacle aquàtic).
La seva bellesa era un parany,
de fet,
tota bellesa ho pot ser.
Les pedres que trobeu vora
estanys,
llacs
o salts d'aigua,
són temptacions de qui no va poder
resistir-se a l'encanteri
d'una sinuosa dona d'aigua,
de fum.
Antònia Lladonet
1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.
2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.
3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.
4. Per què eren perilloses?
5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?la seva llarga cabellera,
cantant,
i respirava l'oxigen de la nit.
Havia sortit,
a la superfície,
per sentir la suavitat de l'aire
i admirar els raigs de la lluna
(que contemplava).
Era una dona d'aigua,
de fum,
amb bellesa temptadora:
si t'atrapava la seva mirada
et converties en una pedra.
El seu regne eren les profunditats
de les aigües vidrioses
que brollaven de les fonts ufanes
(gran espectacle aquàtic).
La seva bellesa era un parany,
de fet,
tota bellesa ho pot ser.
Les pedres que trobeu vora
estanys,
llacs
o salts d'aigua,
són temptacions de qui no va poder
resistir-se a l'encanteri
d'una sinuosa dona d'aigua,
de fum.
Antònia Lladonet
1. Cerca informació sobre les dones d'aigua.
Les Dones d'Aigua, també anomenades Nimfes de llacs o Fades, són éssers femenins que viuen en llocs d'aigua dolça, poden trobar-se prop de rius, estanys, gorgs, coves, fonts ... Les Dones d'Aigua són nimfes de muntanya i de bosc, viuen a l'aigua, tenen unes virtuts molt especials i simbolitzen la vida. Són éssers nocturns a qui els agrada contemplar-se en el reflex dels estanys cristal·lins les nits de lluna plena i que la llum de les estrelles els acaroni el rostre i faci la llum els seus cabells o els mocadors del seu cap. Aquestes dones són l'excel·lència de la bellesa femenina; són la bellesa pura i idíl·lica, el seu rostre és invisible, amb una expressió profunda. Tenen una joventut eterna i, malgrat això, no són immortals, però poden viure més de mil anys conservant sempre la seva energia i la seva bellesa. Són bondadoses, fascinants, sempre procuren aportar benestar, bones sensacions, una cosa màgica, sempre al voltant del lloc on viuen. Van vestides senzilles i fines, amb somriure de sucre que enlluerna a qui les veu.
Les Dones d'Aigua, també anomenades Nimfes de llacs o Fades, són éssers femenins que viuen en llocs d'aigua dolça, poden trobar-se prop de rius, estanys, gorgs, coves, fonts ... Les Dones d'Aigua són nimfes de muntanya i de bosc, viuen a l'aigua, tenen unes virtuts molt especials i simbolitzen la vida. Són éssers nocturns a qui els agrada contemplar-se en el reflex dels estanys cristal·lins les nits de lluna plena i que la llum de les estrelles els acaroni el rostre i faci la llum els seus cabells o els mocadors del seu cap. Aquestes dones són l'excel·lència de la bellesa femenina; són la bellesa pura i idíl·lica, el seu rostre és invisible, amb una expressió profunda. Tenen una joventut eterna i, malgrat això, no són immortals, però poden viure més de mil anys conservant sempre la seva energia i la seva bellesa. Són bondadoses, fascinants, sempre procuren aportar benestar, bones sensacions, una cosa màgica, sempre al voltant del lloc on viuen. Van vestides senzilles i fines, amb somriure de sucre que enlluerna a qui les veu.
2. Penja una llegenda sobre les dones d'aigua.
Temps era temps, quan pels cims del Montnegre galopaven els centaures, faunes i sàtirs, on tenien les seves coves i feien l'amor amb orèades, dríades i nimfes, sota la frondositat dels arbres i vora les fonts i rierols, compartint la divinitat de la muntanya, encara teníem a Sant Iscle un punt per recordar aquell misteri que generació rere generació se'ns ha anat explicant.
Temps era temps, quan pels cims del Montnegre galopaven els centaures, faunes i sàtirs, on tenien les seves coves i feien l'amor amb orèades, dríades i nimfes, sota la frondositat dels arbres i vora les fonts i rierols, compartint la divinitat de la muntanya, encara teníem a Sant Iscle un punt per recordar aquell misteri que generació rere generació se'ns ha anat explicant.
3. Explica, estrofa per estrofa, el contingut d'aquest poema.
Es una dona d'aigua que es pantina la seva llarga melena i mentre respira l'aire de la nit.
Despres va sortir defora per contemplar la lluna i sentir l'aire.
Ella era una dona d'aigua i quan la mires als ulls et converteixes en pedra i es hermosa.
El seu regne esta a les profunditats de les fonts ufanes.
Es molt bella.
Les pedres o roques que troba son per que qui la va mirar va ser per la seva bellesa.
Despres va sortir defora per contemplar la lluna i sentir l'aire.
Ella era una dona d'aigua i quan la mires als ulls et converteixes en pedra i es hermosa.
El seu regne esta a les profunditats de les fonts ufanes.
Es molt bella.
Les pedres o roques que troba son per que qui la va mirar va ser per la seva bellesa.
4. Per què eren perilloses?
per que convertien als homes en pedra
5. Què passa amb les pedres que estan vora llacs?
que son restes dels homes que varen ser petrificats per les dones d'aigua
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada