Tanca els ulls

Tanca els ulls

TANCA ELS ULLS

Si em fas la protagonista dels teus somnis

et duré a la lluna, prendrem una bevenda,

i observarem el món com gira i gira sense retorn.

No caldran paraules, ni explicacions. 

No hi haurà retrets, ni complicacions. 

Només hi haurà estones de silenci 

per respectar, al màxim, aquest curiós entorn.

Ara... tanca els ulls,

pensa en mi,

i despertaràs lluny d'aquí, 

però a la meva vora.

Esper estar a l'altura quan sigui l'hora.

Antònia Lladonet

Arena amb records

Arena amb records

ARENA AMB RECORDS

S'acaba l'estiu i 
la intensa calor
dóna pas a una
fresqueta molt
agradable.
La gent, melangiosa,
recull els seus records
a l'arena de la platja.
Ara només cal que
els arbres quedin nus
de fulles i el poble
es vesteixi de color
marró.
Això voldrà dir que
ha arribat la tardor.

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.

Els records del estiu per la platja.

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)

la rima es consonant i te tres versos

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: melangiosa, nus.

melangiosa :Que sovint sent melangia

nus:Entrellaçament estret de les parts d'un o més cossos flexibles, com és ara fils, cordills, cordes i cintes, que generalment s'estreny en estirar llurs caps.

 

5. Fes un resum del significat del poema en general.

Que l' auto no vol que acabi l'estiu .

6. Opinió personal.

Esta be , a mi m'agradat.

Esquema les propietats textuals

Esquema les propietats textuals

    1. Explica les propietats textuals segons aquest esquema. El que has de fer és fer una redacció a partir del mateix.

Permet construir el text de manera entenedora.

Les propietats textuals

Les propietats textuals

EXERCICIS SOBRE LES PROPIETATS DEL TEXT

1. Un dels documents que més sovint hem de redactar és la carta. A continuació teniu els elements d'una carta formal desordenats. Ordeneu-los:

1.data                                                                      6.paràgraf exposició

2.dades del destinatari                                           7.paràgraf de conclusió

3.dades emissor                                                       8. comiat

4.salutació                                                               9. signatura

5.Paràgraf d'introducció 

2.Aquesta carta ha estat escrita sense tenir en compte cap disposició formal. Torneu-la a escriure i situeu cada cosa al lloc adient.

Barcelona 23 de juny de 2008

Casa de Cultura Balmes,8-10, 08004

Girona,15 4t 2a 08004 Barcelona

Senyors, Us escric per demanar-vos si heu trobat un estoig a la sala d'actes de la vostra entitat .

Dimarts 19 de juny vaig assistir a la conferència sobre les cultures mediterrànies que es va fer en el vostre centre i crec que és possible que me l'hi descuidés. L'he buscat pertot arreu i no l'he trobat enlloc. L'estoig és de cuir i conté una ploma d'or amb el meu nom gravat, i altres estris poc valuosos: un llapis, una goma d'esborrar, un bolígraf, etc.

Us agraeixo per endavant la vostra col·laboració i us saludo atentament. Us demano que, si hi és, m'ho feu saber com més aviat millor.

Jaume Rodríguez Garcia

3. En aquestes frases hi ha paraules i expressions que pertanyen a un registre no estàndard. Identifiqueu-les i torneu-les a escriure en un registre estàndard.

La Maria no es banya mai el cul: així sempre queda bé amb tothom

Sempre té de demanar dobles als pares per sortir.

Es va empaxar de bombons

Estudia sempre, menys  els dies de festa.

Treballa molt, emperò no en té mai ni cinc

Penso; ergo existeixo

No hi ha les condicions per aconseguir-ho; nogensmenys ho intentarem

Socials

Socials

   

    1. Cerca informació sobre el que era l'Antic Règim. Creus que actualment la cosa segueix vigent? En la nostra societat abunda la igualtat? Justifica la teva resposta.
L'antic règim va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució Francesa de 1789.

EXERCICIS


1. Completa les frases següents amb les formes verbals adients dels verbs que hi ha entre parèntesi. En cada cas t’apareixerà una e accentuada.
   
a) El meu germà m’ha promès (PROMETRE) que passés (PASSAR) el que
        passés (PASSAR), ell m’estimaria sempre.

b) Ell, nientén (ENTENDRE) ni comprèn (COMPRENDRE), encara avui,
         per què me’n vaig anar.

c) Quan ell encén(ENCENDRE) el foc vol mantenir-lo tot el dia encès
         (ENCENDRE). Si l’apaguen, ell s’ofèn (OFENDRE).

d) Nosaltres, aquest matí, només dèiem (DIR) el que vosaltres fèieu
          (FER) malament, és a dir, que no treballàveu amb el casc col.locat.

e) Nosaltres , abans ,érem (SER O ÉSSER) molt actius. Ara ja no ho som tant.

f) Si nosaltres  féssem (FER) el que cal en cada moment, no tindríem tants problemes.

g) Si vosaltres també féssiu (FER) el que se us mana, no rebríeu tantes repulses.

h) Si us plau, digues-me per què has imprès (IMPRIMIR) en color un document
         tan important.

i) Ell s’ha desprès (DESPRENDRE) dels seus béns materials, després del que li ha
        passat.

j) Aquella senyora pretén (PRETENDRE) que em cregui que ell digué
        (= va dir) una mentida al judici.


2. Digues quin és l’infinitiu dels verbs subratllats d’aquestes frases. En tots ells apareix una e accentuada.
 
a) No et coneixerà ningú si et disfresses així. conèixer   
 
b) No temis a ningú. Siguis valent.témer, ésser o ser
 
c) Naixerà bé el nadó, segur! néixer o nàixer
 
d) Pareixerà un poca-solta. Mereix ser vençut.parèixer,merèixer,vèncer
 
e) M’ha convençut: ha crescut perquè l’han pascut convenientment.convèncer, créixer, péixer
f) L’ha empès i ha espremut  la llima, sense voler, fora del got.
empènyer , esprémer
g) Ell ha premut el timbre del quint segona.prémer
  

3. Identifica la paraula que es correspon amb cada definició.(Totes tenen una e acentuada.)
 
a) Natural d’Anglaterra:anglès                           

b) Natural de Portugal:portugués  
 
c) El que fa vuit d’una sèrie:vuitè      

d) Acció de prestar: préstec

e) Comarca que té com a capital Barcelona: Barcelonès
    
f) Peça que forma la corol.la de la flor: pètal
    
g) Un que és molt llaminer:  llépol  
    
h) Sinònim de sípia: sèpia
    
i) Edifici consagrat a un culte cristià: església
   
 j) Canal d’irrigació: sèquia 
  
k) N’hi ha un dels diputats: congrés
    
l) És com agrada el cafè a molta gent: exprés   

m) Fruit del presseguer: préssec
  
 n) L’ou del poll del cap: llémena
   
o) Blat desproveït de la palla i imperfactament molt en granets, emprat per a fer sopa,
       pastes de sopa, etc.:sèmola

4. Escriu una frase amb sentit amb cada grup de paraules, primer, però, acentua-les degudament.
a)  perque, voste , burges : perquè, vostè, burgès    
b) entremes, pesol, espes, pure : entremès, pèsol, espès, puré    
c) interes, ingres, marques : interès, ingrés, marquès
    d) cafe, xeres, llepola : cafè, xerès, llépola ;
   e) ferestec, cervol, ximpanze: feréstec, cérvol, ximpanzé
f) estres, terratremol: estrés, terratrèmol 
 
5. Col·loca accent als mots següents quan calgue i escriu una redacció o un conte d’una pàgina en què apareguen totes elles almenys un cop.

    
morè, dèbil, la Sénia, Bernabé, serè (adjectiu), pagès, pèrdua, feréstega, cérvola, seré (verb)
6. Dictats. (Perquè vegin que la majoria de mots s’accentuen d’acord amb la seva pronúncia.)

En color roig destaquem els mots que s’accentuen a l’inrevés de com ells els pronuncien.

    “Allò que em vas prometre no és, però, el millor. De debò, m’has demostrat que ets un hipòcrita i això em provoca còlera  i estrés. El que em vas explicar era una pura comèdia; va ser una autèntica pèrdua de temps. Hauré de recórrer a la fórmula més antiga i cèlebre dels hòmens: la lògica com a mètode és l’única tàctica que sosté la veritat.”

   “S’ha reclòs per compondre una òpera  amb trets característics de comèdia, però amb     característiques  pròpies  que ens mostren la clara diferència que hi ha entre aquests dos gèneres dramàtics. “

   “La crònica  del periòdic conta que la memòria del polític demòcrata era pèssima: no recordava que els fenòmens  atmosfèrics que havien afectat els hòmens en temps dels apòstols eren sobrenaturals. Conta la història  que en un quilòmetre  quadrat  en una zona del nord d’Europa es va produir la destrucció de molts dòlmens per motius no pròxims al nostre enteniment.”

  “El ressò que va produir el retrò  d’un edifici vell en caure al poble de Vandellòs, va fer    que el sòcol de casa meua es trenqués  perquè  no estava gaire ben enganxat. Gairebé tots   els veïns es queixaven pel soroll i pels estralls que les obres del barri produïen. El professor de música del sèptim primera va haver d’interrompre la classe quan a la cançó que interpretava  havia aconseguit arribar a un semitò molt difícil de mesurar.”

  “Una colònia de tórtores, que s’havia afincat al terrat de la casa veïna, va acabar amb problemes d’estómac, perquè un desaprensiu els va oferir un menjar saborós, però alhora verinós per a elles. Deia que feien masa soroll, i els va oferir arròs amb tòfones.”  







Exercici 2.
Respostes:

a) conèixer;
b) témer, ésser o ser ;
c) néixer o nàixer ;
d) parèixer,merèixer,vèncer;
e) convèncer, créixer, péixer ;
f) empènyer , esprémer ;
g) prémer
Exercici 3.
Respostes:

a) anglès ;
b) portugués ;
c) vuitè (octau) ;
d) préstec ;
e) Barcelonès ;
f) pètal ;
g) llépol ;
h) sèpia ;
i) església ;
j) sèquia ;
k) congrés ;
l) exprés ;
m) préssec ;
n) llémena ;
o)   sèmola
   
Exercici 4.
Respostes:

a) perquè, vostè, burgès ;
b) entremès, pèsol, espès, puré ;
c) interès, ingrés, marquès
d) cafè, xerès, llépola ;
e) feréstec, cérvol, ximpanzé ;
f) estrés, terratrèmol



Exercici 5.
Respostes:

morè, dèbil, la Sénia, Bernabé, serè (adjectiu), pagès, pèrdua, feréstega, cérvola, seré (verb)

Les varietats de la llengua

Les varietats de la llengua

LES VARIETATS DE LA LLENGUA

Dins de la llengua podem trobar diferents formes lingüístiques, perquè com és d’entendre no es parla a tot arreu de la mateixa manera ni tampoc tots els parlants ho fem, també seria un fet estrany. Per tant, segons les característiques que adoptaran els parlants, segons la situació en què es trobin, segons l’època històrica en que convisquin, empraran una varietat lingüística o bé una altra.

.Varietats geogràfiques (o dialectes):

Vindran establertes per l’origen del parlant. No parlarà igual una persona de Sabadell, que una de Tàrrega, València o Mallorca. Tots aquests parlants s’expressarien en català, emperò amb una varietat geogràfica diferent.

.Varietats socials:

Dependran del grup social al qual pertany el parlant. Les persones que treballen dins una mateixa feina o practiquen una mateixa afició tenen un vocabulari característic que, generalment, només entendran elles. Pensem en els metges, en els mecànics... perquè són pròpies del seu grup social de treball o d’afició. Aquesta varietat s’anomena argot. Així doncs, podem trobar l’argot dels joves, dels informàtics, dels veterinaris...

.Varietats estilístiques (o de registres):

Entraran en joc segons la situació comunicativa en la qual es trobin els parlants. Empraran un registre o bé un altre segons la situació, si hi ha més formalitat o menys formalitat s’emprarà un llenguatge o bé un altre. No parlarem igual al bar amb els amics que si realitzem una pregunta en una conferència o en una reunió de feina.

.Varietats històriques:

Són les varietats que pertanyen a un temps i a una època concreta. Segons això, no tindran les mateixes característiques un text de Ramon Llull, per exemple, que serà del segle XIII o del segle XIV a un de Joan Maragall, que serà del segle XIX i XX.

.Varietats generacionals:

Segons l’edat del parlant aquesta varietat lingüística serà d’una manera o bé d’una altra. És evident que no parlarà igual una senyora de setanta anys a un noi de quinze.

Però la cosa no acaba aquí. Encara podem trobar una varietat més, l’anomenada varietat estàndard, que és la que es fa servir als mitjans de comunicació, a l’administració i també a l’ensenyament. És una varietat molt més formal i per sobre de la varietat o registre col·loquial.

.Pots ampliar o reforçar informació als següents enllaços:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Variaci%C3%B3_ling%C3%BC%C3%ADstica

http://blocs.cpnl.cat/cursosblanes/files/2012/04/Llengua-i-variaci%C3%B3.pdf

http://ca.wikipedia.org/wiki/Llengua_est%C3%A0ndard

(Adaptat de: Diversos, (2011). Llengua catalana i literatura, Editorial Teide, Barcelona)

(Imatge extreta de: google.es)

EXERCICIS:

1.    Digues a quina varietat corresponen les frases següents:

A)    Aquesta vegada m’han fotut! Tot era culpa d’aquells... si els enganxo et juro que els parteixo la cara.Varietats generacionals

B)    Hui, avui els pregue vingueu més d’horeta cap astí.

C)    Veles e vents han mos desigs complir

faent camins dubtosos per la mar:

mestre i ponent contra d’ells veig armar;

xaloc, llevant, los deuen subvenir,

ab llurs amics lo grec e lo migjorn,

fent humils precs al vent tramuntanal

que en son bufar los sia parcial

e que tots cinc complesquen mon retorn.

(Ausiàs March)

D)    Ampic arribin els reixos farem regals per tothom.

E)     

Els antibiòtics, igual com passa a les persones, si se n’abusa o no es prescriuen correctament creen resistències i quan es necessiten per algun problema concret llabors no fan efecte i hem de recórrer a altres antibiòtics a vegades més potents i que no serien els més adients pel problema que hem de solucionar.  Per una altra banda tenim els antiinflamatoris, d’aquests hi ha una gran varietat i els seus efectes secundaris també són molt diversos desde malalties endocrines a úlceres i perforacions gastrointestinals, intoxicacions, poden emmascarar malalties,... No és convenient canviar de principi actiu a meitat d’un tractament a no ser que el veterinari ho cregui convenient. Actualment cada vegada s’utilitzen antiinflamatoris més específics per la inflamació i formulats especialment per animals que causen menys efectes secundaris. L’èxit o el fracàs del tractament amb antiinflamatoris depen de la dosis establerta i la seva durada que ha de ser prescrita per un veterinari.

(Fragment: article de Marta Pla dins assistenciaveterinaria.com)

3.      Troba un text que contingui una de les varietats de llengua d’aquesta fitxa i justifica’n el perquè és d’aquella tipologia i no d’una altra.

4.      Escriu o cerca un fragment que sigui un exemple de cadascuna de les sis varietats lingüístiques. Aquest exercici val quatre positius.

5.      Fòrum: què t’ha resultat més complicat de les varietats lingüístiques? Per què hi has trobat dificultats? Raona la teva resposta.