Restitueix les hac on correspon.
Em actuat àbilment unint-nos al manifest Han llevat l’heura de les parets de l'ermita Tothom estava malhumorat per la prohibició L'herba creixia a l’hort d’una forma exuberant Hem viscut en armonia tot l'hivern Subastan els instruments de l'orquestra filharmònica Guardava l’am a l'hivernacle L’orfe menjava ous i cacauets A Ermenegild li agrada molt l’orxata Un testament ològraf El Rin travessa la Renània Pel creixement armònic de la umanitat Mereixes l'enhorabona per haver conortat els orfes Dibuixa un pentàgon i un hexàgon Té una forma eptagonal S’a exhaurit la teua novel·la No heretarà la hisenda perquè és massa bohemi A sofrit una emorràgia pel colp amb el vehicle Un menir prehistòric Escriu amb coherència, cohesió i homogeneïtat Exhalar un sospir vetement |
divendres, 16 d’octubre del 2015
Comentari d'un poema
SOL
NO VENDRÀ
Cerca el delectable
camí de la passió.
Aquell
que desperta el
coratge de sentir
l'amagat formigueix
que passeja pels
laberints del teu jo.
Aquell
que s'alimenta de
la il·lusió del nou
fruit que vendrà,
sigui quin sigui,
sigui com sigui.
Aquell
que balla danses
atrevides i dibuixa
realitats impossibles
que conviden a
somniar.
Cerca aquest camí.
Sol no vendrà.
Cerca el delectable
camí de la passió.
Aquell
que desperta el
coratge de sentir
l'amagat formigueix
que passeja pels
laberints del teu jo.
Aquell
que s'alimenta de
la il·lusió del nou
fruit que vendrà,
sigui quin sigui,
sigui com sigui.
Aquell
que balla danses
atrevides i dibuixa
realitats impossibles
que conviden a
somniar.
Cerca aquest camí.
Sol no vendrà.
Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
qui esperabes que vengui no vendra
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
rima assonant,numero de versos son 22 i sil·labas 7
4.
Cerca al diccionari les paraules següents i escriu-ne el significat.
Relaciona el significat amb el contingut del poema:
delectable:
| Fer sentir un gran plaer, una gran satisfacció. A l'estiu, els banys de mar i les begudes fresques ens delecten. Algunes persones es delecten en la lectura de llibres d'història. |
formigueix:Acció de formiguejar; l’efecte.
5. Fes un resum del significat del poema en general.
que qui esperabes que estigues cualque dia i sera .
6. Opinió personal.
El poema es dificil de entendre.
dimarts, 13 d’octubre del 2015
La millor llaminadura
LA
MILLOR LLAMINADURA
Des de sempre,
la música és la
millor llaminadura
que pots tenir la
sort de
tastar.
En els moments
més especials,
és un condiment
indispensable que
no pots
obviar.
Les notes, capricioses,
ballen melodies que
regalimen records
inesperats.
També inspiren escenes
pernicioses als
amants més
agosarats.
Des de sempre,
la música és la millor
companyia que pots tenir
la sort de trobar.
Des de sempre,
la música és la
millor llaminadura
que pots tenir la
sort de
tastar.
En els moments
més especials,
és un condiment
indispensable que
no pots
obviar.
Les notes, capricioses,
ballen melodies que
regalimen records
inesperats.
També inspiren escenes
pernicioses als
amants més
agosarats.
Des de sempre,
la música és la millor
companyia que pots tenir
la sort de trobar.
Antònia Lladonet
1. Penja una imatge representativa del poema.
2. Tema del poema.
La musica.
3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
Rima consonant , numero de versos son 5 i sil·labes son 25
4. Cerca al
diccionari les paraules següents i escriu-ne el significat. Relaciona el
significat amb el contingut del poema: llaminadura, condiment, obviar,
perniciós.
llaminadura:es un dolç
condiment: es un producte que hi afagim a carns peixos ensalades per donarli gust
5. Fes un resum del significat del poema en general.
Que la musica et dona vida
6. Opinió personal.
El poema esta be i a jo m'ha agadar el contingut
Comprensió lectora
L’assemblea dels ases
Queixosos els ases de la desconsideració en què se’ls tenia, i
sobretot, perquè l’home els pegava tant, tractaren de buscar un
mitjà per millorar la seva condició social; i van fer una gran reunió
els més entenimentats i savis de l’espècie.
Després de llargues discussions, van creure que el millor que
podien fer era elevar un memorial de greuges al rei exposant-li els
seus desigs.
Però, pres l’acord, el que fou difícil va ser trobar qui redactés
el document, perquè cap dels reunits no sabia de lletra ni tenia
coneixement que en sabés cap altre dels ases coneguts.
L’afer hauria estat aviat resolt encarregant la redacció del do-
cument a algun altre animal, però van considerar que fora un des-
prestigi per a l’espècie haver de recórrer a elements no interes-
sats en l’afer.
Fetes llargues investigacions, van saber d’un vell ruc que sabia
de lletra, i li fou encarregat per l’assemblea el dictat del memo-
rial.
El vell ruc redactor del document va escollir com a paper una
fulla de col, substància prou tova per poder-hi deixar marcada
l’empremta de la seva pota, que féu servir de ploma.
Dictat el memorial, fou conferit l’encàrrec d’elevar-lo fins al rei
a un vell ase que durant la discussió havia donat proves de molt
de seny i de tenir una visió molt clara de l’afer.
I el vell ruc emprengué el camí del palau reial. Però, com que
era jai i xacrós, aviat es va cansar i no se sentí amb prou forces
per dur a cap la seva comesa.
L’assemblea dels ases
1 Contesta aquestes preguntes:
a) De què estaven queixosos els ases?de la desconsideració
b) Què van decidir fer?Van fer una gran reunió
c) Quin tipus de fulla van escollir per escriure el document?El document va escollir com a paper una fulla de col
d) Qui va escriure el document?El vell ruc
2 Escriu situacions en les quals creus que és necessari fer una assemblea.
a la politica
3 Opina:
• Creus que gràcies a la seva actuació, els ases van aconseguir una millor consi–
deració social? Per què?Si per que despues es vanren fer respectar
• Quan el ruquet va decidir menjar-se la fulla de col, va prendre una decisió in–
tel·ligent? Per què?Dictat el memorial
VOCABULARI
4 Ratlla la paraula de cada grup que no vol dir el mateix que les altres:
vell
jai
ancià
avi
jove
ase
ruc
cavall
somer
burro
encàrrec
comensal
missió
feina
comesa
admiració
sorpresa
esbalaïment
resplendor
atordiment
dimecres, 7 d’octubre del 2015
El Romanticismo: Gustavo Adolfo Bécquer
AMOR ETERNO
Podrá nublarse el sol eternamente;
Podrá secarse en un instante el mar;
Podrá romperse el eje de la tierra
Como un débil cristal.
¡todo sucederá! Podrá la muerte
Cubrirme con su fúnebre crespón;
Pero jamás en mí podrá apagarse
La llama de tu amor.
Olas gigantes que os rompéis bramando
Podrá secarse en un instante el mar;
Podrá romperse el eje de la tierra
Como un débil cristal.
¡todo sucederá! Podrá la muerte
Cubrirme con su fúnebre crespón;
Pero jamás en mí podrá apagarse
La llama de tu amor.
en las playas desiertas y remotas,
envuelto entre la sábana de espumas,
¡llevadme con vosotras!
Ráfagas de huracán que arrebatáis
del alto bosque las marchitas hojas,
arrastrado en el ciego torbellino,
¡llevadme con vosotras!
Nube de tempestad que rompe el rayo
y en fuego ornáis las sangrientas orlas,
arrebatado entre la niebla oscura,
¡llevadme con vosotras!.
Llevadme, por piedad, a donde el vértigo
con la razón me arranque la memoria.
¡Por piedad! ¡Tengo miedo de quedarme
con mi dolor a solas!.
dimarts, 6 d’octubre del 2015
Un viatge per l'espai
Un viatge per l’espai
La nostra veïna, la Lluna
La Lluna és l’astre que il·lumina les nostres nits. Gira al voltant de la Terra,
per això diem que és el nostre satèl·lit. Si la Lluna brillés amb llum pròpia, veu-
ríem sempre una bola lluminosa. En canvi, com que reflecteix la llum del Sol i
gira al voltant de la Terra, cada nit la veiem diferent. Això són les fases lunars.
Les fases lunars es repeteixen cada 28 dies. Quan la Lluna té forma de C és
que minva; quan té forma de D és que creix.
1. Lluna nova
2. Quart creixent
3. Lluna plena
4. Quart minvant
Cara visible de la Lluna
La superfície de la Lluna té un relleu extraordinàriament accidentat. Els circs
lunars arriben a fer 5.000 metres de fondària i en el cas del més gran, anome-
nat Clavius, fa 227 quilòmetres de diàmetre. També hi ha cadenes muntanyo-
ses de gran altura, com els monts Leibniz, de 8.200 metres. A la Lluna també
hi ha els anomenats mars lunars, que són regions amb una superfície aparent-
ment llisa i l’aspecte de grans masses d’aigua.
Caminar per la Lluna!
Els astronautes que per primera vegada a la història van posar els peus a
la Lluna van ser Neil Armstrong i Edwin Aldrin, el 20 de juliol de 1969. Anaven
a bord de la nau Apollo 11 dels Estats Units.
A la Lluna no hi ha vida i seria molt difícil que nosaltres hi poguéssim viure
perquè no hi ha oxigen i, per tant, no s’hi pot respirar. A més a més, la grave-
tat, la força que atrau els cossos cap al sòl, és molt feble. Per això, els as-
tronautes semblava que saltessin.
ACTIVITATS
Lectura 2: Un viatge per l’espai
1 Completa aquest esquema sobre la lectura:
La Lluna és un satelit que gira al voltant de la Terra que brilla amb la llum el Sol. El sol es una estrella, que l'envolta la Terra
2 Dibuixa les fases de la Lluna i escriu el nom de cada una:
3 Escriu un petit text explicant per quins motius creus que seria molt difícil que
els humans poguéssim viure a la Lluna.
No te aigua i tampoc te atmosfera
VOCABULARI
4 Relaciona cada paraula amb el significat que li correspon:
planeta • • Astre sense llum pròpia que gira al voltant d’una estrella.
estrella • • Astre que brilla al cel amb llum pròpia.
satèl·lit • • Cos celeste sense llum pròpia que gira al voltant d’un planeta.
astre • • Qualsevol cos celeste que hi ha al firmament.
El sintagma nominal
Subscriure's a:
Missatges (Atom)