Mar i cel d'Àngel Guimerà

Mar i cel d'Àngel Guimerà

 1. Cerca informació sobre el musical Mar i cel d'Àngel Guimerà. N'expliques el contingut i cerques informació sobre les diferents actuacions que va fer la companyia Dagoll Dagom arreu dels Països Catalans.Mar i cel és una obra de teatre musical amb text de Xavier bru de sala i música d'Albert Guinovard, basada en l'obra homonimia d'Angel Guimera.
2. Explica les característiques generals de la seva obra amb exemples concrets sobre aquesta.

Àngel Guimerà

Àngel Guimerà

  1. Cerca informació sobre qui era Àngel Guimerà, la seva vida i les seves obres. També l'època en què va viure.
Àngel Guimerà . Dramaturgo y poeta. Es el único dramaturgo catalán del siglo XIX que traspasa fronteras a nivel europeo. Empieza su carrera literaria con la poesía; es proclamado maestro en Gai Saber (1877) y preside los Jocs Florals de Barcelona de 1889. Su primera tragedia en verso, Gal·la Placídia (1879), se sitúa en la tradición del romanticismo histórico. Con Mar i cel (1888) obtiene un éxito sin precedentes: es traducida a ocho idiomas y con ella inicia su proyección internacional. Esta obra inaugura la etapa de plenitud del autor, que se extiende hasta 1900, y durante la cual estrena sus obras más representativas: Maria Rosa (1894), Terra baixa (1897) y La filla del mar (1900), llevadas al cine repetidamente y en las que muestra, con trazos realistas, la vida de la Catalunya coetánea. En 1889 Guimerà es elegido presidente de la Lliga de Catalunya; los discursos políticos que pronuncia por todo el país son recogidos en el volumen Cants a la pàtria(1906). En 1909 recibe un multitudinario homenaje popular. Fue miembro numerario (1911) del Institut d'Estudis Catalans. 

    1.a  Publica un fragment d'alguna de les seves obres i en fas un resum.

    2.b. Cerca un dels seus poemes i en fas un comentari complet.
JUDITH DE WELP
 
                              I
Judith de Welp hi du el sol
damunt ses galtes de nina:
d’or i d’argent té el bressol,
los bolquers de seda fina.
En sent jorn, a vora d’ella
trobadors polsen llaüts,
i li donen la mamella
dames de nobles escuts;
mes sent nit, quan tot reposa,
lo diable als llavis li posa
sos mugrons escorreguts.
 
                             II
Judith de Welp ha somiat
que al front garlanda cenyia;
lo comte l’ha despertat:
«Munta a vavall, filla mia.
Quinze anys ha fet ta hermosura
i Ludovic vol muller:
sols de veure’t, sa ventura
lligaràs a ton voler...»
I ja la pols los amaga:
i callat a rerassaga
lo diable hi va d’escuder.
 
                             III
Judith de Welp és la flor
que al vell emperant agrada:
avui, al donar-li el cor,
la garlanda li ha donada.
Per la mà la conduïa
dintre el palau imperial;
los cavallers obren via
fins a la cambra nupcial.
Cau després la nit obscura;
i envolt en negra armadura
lo diable vetlla al portal.
 
                             IV
Judith de Welp a un galant
dóna un bes que l’encadena:
a la guerra és l’emperant;
una llàntia els enllumena.
Diu ella a un Crist anguniosa:
«Traieu-me est amor del pit!...»
S’ou en lo flam que reposa
d’un brumerot lo brunzit.
Ja el llum ha mort d’un cop d’ala;
i brilla al fons de la sala
l’esguard del diable enrogit.
 
                              V
Judith de Welp té a l’enfront
la cort i la clerecia;
groc Ludovic de l’afront
los Evangelis obria:
«Jureu aquí que sou pura;
que són crims eixos murmulls!»
Si ardida sa boca jura,
sa destra no, i tanca els ulls.
Que un braç resolt l’ha apartada,
i ha vist ab horror posada
l’urpa del diable en sos fulls.
 
                             VI
Judith de Welp ja és al clos.
No hi ha en sa llosa el sant arbre:
tan sols la vetlla en repòs,
de dia, un àngel de marbre.
Mes de nit, quan lo judici
ja apar la tempesta al lluny,
l’àngel s’acota ab desfici
i pels monts sa veu retruny:
«Deixonda’t: ja és tamps, ma esposa!»
I en va al marbre de la llosa
lo diable hi truca ab lo puny.
 

Poema

Poema

MOIXAINES DE PLAER 

La nit els queia

a sobre i no evitaren

el fet de sucumbir al 

plaer de les moixaines 

que els arribaven dels

darrers rajos de sol d'un

dia en què la tardor 

s'acabava d'estrenar.

Aviat la brisa reviscolaria.

Antònia Lladonet

1. Penja una imatge representativa del poema.

2. Tema del poema.
L'amor entre dues persones

3. Anàlisi mètrica del poema (rima consonant o assonant, número de versos i síl·labes)
 Assonant. 2

4. Cerca al diccionari les paraules en negreta del poema i escriu-ne el significat. Relaciona el significat amb el contingut del poema: moixaina, sucumbir, rajos, brisa, reviscolar
sucumbir=Algú, cedir a una cosa a la qual no pot resistir més. Sucumbir a la fatiga.
moixaines=Carícia que es fa passant la mà per la cara. 

5. Fes un resum del significat del poema en general.

6. Opinió personal.

CATALÀ

ACCENTUACIÓ.

1.- Classifiqueu aquestes paraules en els grups de sota:quilòmetre, arròs, zoològic, fàbrica, abric, lliçó, tonyina, paquet, llibre, clínica, tortuga, pàgina, sucre, balcó, música, plaça, forner, àguila, elefant, bolígraf.

AGUDES	PLANES	ESDRÚIXOLES
arròs abric lliçó paquet balcóforner elefant	zoològic  tonyina  llibre   tortuga sucre plaça  bolígraf	quilòmetre  fàbricaclínica pàgina música àguila

2.- Accentueu les paraules agudes, quan calgui:

canto germa autobús femení vindran

clavell padrí sortira

3.- Accentueu les paraules planes, quan calgui:

cadira àlbum facil examen túnel cantaves

masia químic

4.- Acentueu les paraules esdrúixoles següents:

Nuria area pagina clàssica física farmàcia

mecànica industria

5.- Contesteu les preguntes següents:

Quines vocals duen accent obert?

A,  E oberta, E neutra,  O oberta

Quines vocals duen accent tancat?

 I, U, O tancada,  E tancada

La dièresi

La dièresi

La dièresi té 2 usos molt diferenciats entre si:

Marcar que la U dels grups QU-/GU- quan van seguits de les vocals E/I es pronuncia.

Exemples:    ungüent       qüestió        pingüí           aqüífer

!VÉS AMB COMPTE que acomplisquen ambdós requisits: que es pronuncie la U i que la vocal que l’acompanye siga una E o una I.Aquesta regla no té excepcions.

Exemples: guerra (no du perquè la U no sona) / quatre (no du                 perquè la vocal és A).

Marcar que una I/U no forma diftong amb la vocal anterior.

Exemples: ve-ï-na   pro-te-ï-na    en-sa-ï-ma-da     co-ï-en

 EXCEPCIONS a aquesta regla:

A)   Si la I/U pot portar accent gràfic.

Exemples:  ve-í            pa-ís             co-í-em

! Vés amb compte de no barrejar aquesta excepció amb la primera regla que hem vist.

Exemples: aqüífer (porta dièresi per marcar que la U del grup QU- seguit d’una I es pronuncia. S’accentua perquè és plana acabada en –R).

Aquesta excepció només afecta les paraules del segon ús de la dièresi sempre i quan accent i dièresi es disputen la col.locació sobre la mateixa vocal. Exemple: ru-ï-nós ( porta dièresi per indicar que hi ha dues vocals contígües pronunciades en síl.labes diferents, la segona és una I i aquesta I no pot dur accent gràfic però això no afecta que la paraula en porte ja que és aguda acabada en –OS)

B) No porten dièresi les paraules acabades en els sufixos cultes  –ISME/-ISTA/ -US/-UM.

Ex: egoisme / egoista  /  Màrius  /  harmònium

!Vés amb compte amb les paraules proïsme i lluïsme ja que sí que porten dièresi.

C) No porten dièresi els INFINITIUS, FUTURS, GERUNDIS i CONDICIONALS dels verbs acabats en VOCAL+IR (obeir, conduir, reduir, ...).

                                           

 Exemples:   agrair/agrairé/agraint/agrairia

! No confondre l’estalvi de la dièresi en la terminació d’aquests temps amb altres casos com: a-ï-llar/ a-ï-lla-ré/ a-ï-llant/a-ï-lla-ri-a ja que el problema no el tenim en la terminació verbal sinó en la segona síl.laba.

D) Tampoc no fem ús de la dièresi en paraules començades per un prefix acabat en vocal (re,contra-, anti-, co-...) + paraula començada per I/U.

Exemples:      contraindicació          reunificar

Són excepcions a aquesta excepció les paraules reüll ireüllar i tots els derivats.

! Para especial atenció en aquelles paraules que porten dièresi en una I/U àtona ja que, sovint, tendim a pronunciar-les com si foren diftongs quan en realitat són hiats. Per això convé repassar alguns casos en què la dièresi apareix fora de vocal tònica:

            - En els derivats de mots que tenen I tònica:

Exemple:   veïnat (veí)                                  ensaïmada (saïm)     

              descafeïnat (cafeïna)              aïllar (illa)

          

          - En les paraules formades amb els sufixos següents:

                       

  -itat (espontaneïtat,...)                        -itzar (europeïtzar,...)

                       

  - iment (agraïment,...)                            -idal (helicoïdal,...)

                     

                                          -idor (traïdor,...)

En aquests casos el millor és treballar la memòria visual fent exercicis d’ortografia i, sobretot, llegint.

Teoria en línia!

Vídeo explicatiu de la dièresi:

http://polimedia.upv.es/visor/?id=3f587f35-e271-4540-82e3-b1df671dd285#

Practiquem?

Posa dièresi en les paraules següents i després classifica-les en la graella:

freqüència , Seul, xiita, reduit, unguent, reull, ambiguitat, aiguera, diurna, veinat, aqueducte, llaut, raïm, agrait, terraqui, seqüència, instruit, esfereidor, qüestió, llüit, genuina, equestre, aussar.

REGLA 1	REGLA 2

Completa les formes d’aquests participis:

Masculí singular	Femení singular	Masculí plural	Femení plural
traduït	traduida	traduits	traduides
reduit	reduïda	reduits	reduides
produit	produida	produïts	produides
conduit	conduida	conduits	conduïdes

Tots els participis d’aquest exercici pertanyen a la regla ............

Col·loca’ls a les paraules següents la dièresi si la necessiten. Digues quina regla els has aplicat i si pertanyen a alguna excepció:

aigua               cuina           sarraina          ateisme

pasques           conduiria      reintentar        suis    

beneiré            reull            peuc               quocient

ensaimada       egoista         contraindicació  produit 

reixa           cinquanta  ciutat          agrair

aiguera       obeies       coincidir       traint  

enlairar       proteina     reix             aigualit  

agraiment    manguera  traduir        pausa

pais                coincidència   aquífer            egoisme 

aixeta             heroina          llengua            genuina

Posa dièresi o accent a les paraules que calga i, en cas de ser una excepció, especifica la lletra d’aquesta:

pais		països		Lluïs		Lluïsa		qüestionari
faria		conduir		produiria		reduint		Màrius
altruista		dadaisme		egoista		harmònium		agrair
reunir		coutilitzar		contraindicació		preinstal·lació		contribuint
antiinflamatori		creilla		antiquari		peuc		aillant
obeiem		arcaisme		diurn		coincidir		envairia
produia		posseit		conduiries		reduia		disminuirà

Posa dièresi, accent o res a aquestes paraules, segons pertoque:

unguent, veinat, Lluis, decaiment, conduies, peuc, causar, aquífer, empaquetar, reincidir, europeista, creilla, produieu, agrairia, linguista, adquisició, reduint, reunificar, llenguatge, peuet, proteina,obeim

Completa les oracions posant la dièresi  o l’accent a les formes verbals que calga:

Si jo fora el gerent, reduiria el dèficit que han produit els administradors.

Els pobles germànics envairen la península Ibèrica el segle V.

Encara no s’ha reconstruit la necròpolis que els arqueòlegs atribuixen/atribueixen als ibers.

Durant tot el viatge estàs envaint el carril contrari, de manera que després de dinar conduire jo.

Després d’estudiar el cas, l’advocat ha deduit que en l’execució del crim influiren algunes causes encara inexplicables.

Alguns dels mots següents han de dur dièresi. Posa’ls-la:

veina       peuc     ruina      xemeneia     reixa          ambiguitat

quatre     pausa    oida       posseidor     heroina       reduia 

tenia       paisos   arruinar   reull            intuició       suissa

paisatge  Biscaia   cuinera   frequent      coincidir      almoina

amoinar  espontaneitat  obliquitat agraiment cinquanta aillat

ciutadana transeunt unguent  reunir     ensaimada      circuit

Eivissa       aigua           aiguera    raim          Caim               joia

I ara completa les frases següents amb la forma que hi corresponga del verb entre parèntesis:

- T’estic molt .........(AGRAIR) per tots els favors que m’has fet.

- Mentre jo prodüia(PRODUIR), els del costat s’enfonsaven.

- Anit observava com el sopar es covia(COURE) a poc a poc.

- introduint (INTRODUIR) la targeta de cara a vosaltres.

- Convé que vosaltres mateixos ho deduieu(DEDUIR) en pocs minuts.

- El sucre no es dilueix(DILUIR) prou bé perquè el café era fred.

- Cal que vosaltres .disminueix(DISMINUIR) les despeses generals.

- poseia(POSSEIR) tanta riquesa que ni sabia el que tenia.

- Mentre estaven els llums encesos, el cartell lluir (LLUIR) amb força.

- Per favor: inclou(INCLOURE) també la sol·licitud.

Escriu el femení i un nom abstracte derivat dels adjectius següents:

Ex: continu: contínua, continuïtat.

simultani: simültania espontani:espontani

heterogeni. heterogenia heroic:heorica

laic:laica assidu: assidiva

innocu: incloura oblic:oblica

Escriu dièresi o accent en els mots següents:

aqueducte       linguistica      proisme     conduint         paura

empedreit        exiguitat       harmonium  hemorroidal     Caim

quocient         acuitat        substituiem   egoista          aguait

fortuit            helicoidal      ateisme        bilingue     reimpressio

traduida          jesuita        diuretic        geniut  antiimperialista

europeista      conduiria     pasques      beneire        antiguitat

cafeina           duana           afaitat       Saul             Marius

Posa els accents i dièresis que calguen a les frases següents:

- La questio es que no se quines consequencies pot tenir la teua decisio.

- La Lluisa es va deixar influir per la pretesa genuitat del producte.

- I les seguents questions tambe posseien una alta ambiguitat.

- Els quatre sarrains lluien les seues simitarres.

- Com vols que continue la sequencia?

- Els mots seguents semblen intraduibles.

- El seu caracter egoista no coincidia amb l’altruisme de la veina.

- Aquesta frequencia no es captada per l’oida.

- Per mes que t’hi amoines no reduiras les diferencies entre els veins.