Les propietats textuals

Les propietats textuals

1. Cerca informació sobre les propietats textuals. Posa un exemple amb una imatge de cada una.

El Romanticismo. Lengua castellana

El Romanticismo. Lengua castellana

          
 
     

               1. Busca información sobre el Romanticismo. Explica sus características principales, la época en la que apareció  y sus autores representativos. Añade una imagen representativa.

El romanticismo es un movimiento cultural originado en Alemania y en el Reino Unido.

• La conciencia del Yo como entidad autónoma y, frente a la universalidad de la razón dieciochesca, dotada de capacidades variables e individuales como la fantasía y el sentimiento.
• La primacía del Genio creador de un Universo propio, el poeta como demirugo.
• Valoración de lo diferente frente a lo común, lo que lleva una fuerte tendencia nacionalista.
• El liberalismo frente al despotismo ilustrado .
• La originalidad frente a la tradición clasicista y la adecuación a los cánones. Cada hombre debe mostrar lo que le hace único.
• La creatividad frente a la imitación de lo antiguo hacia los dioses de Atenas.
• La nostalgia de paraísos perdidos (de la infancia o de una nación).
• La obra imperfecta, inacabada y abierta frente a la obra perfecta, concluida y cerrada.

               2. Gustavo Adolfo Bécquer. Explica vida, obra y temática principal. Lee algunos de sus poemas y escribe el que más te guste, explica el por qué y añade una imagen representativa. fue un poeta y narrador español, perteneciente al movimiento del Romanticismo.

Ciències socials

Ciències socials

               1. Cerca informació sobre el que és una SOCIETAT ESTAMENTAL. També penja imatges que la representin.Una societat estamental era aquella societat que estava dividida per gent privilegiada i gent no privilegiada.

               2. Amplia la informació que tens al dossier sobre EL PENSAMENT IL·LUSTRAT. Penja imatges dels principals pensadors que van existir a n'aquesta època. És un corrent filosofic, polític i social que va aparèixer al Regne de frança, al Regne unit i a Alemanya.

Comentari poema

Comentari poema

NINGÚ NO M'HO HAVIA EXPLICAT
Ningú no m'havia explicat
que el millor regal podien
ser les paraules que algú
et pot dedicar i el conhort
que et poden arribar a
donar.

Paraules ufanoses que
es mouen amb soltesa
i de manera elegant.
Paraules seductores
que escriuen històries
amb la veritat, t'allunyen
de la foscor, també de
l'adversitat i sempre et
fan anar cap endavant.

Ningú no m'ho havia contat...
O potser no ho havia copsat.
Antònia Lladonet

COMENTARI DEL POEMA

1. Explica el significat del títol del poema i la relació que té amb el mateix.
Que ningú no li ha explicat res .

2. Explica en una paraula el tema del poema.

3. Fes l'anàlisi mètrica del poema: rima assonant o consonant, sense rima, números d'estrofes, número de versos. 

sense rima

estrofes 3

versos 17

3. Explica el significat de cada estrofa. 

sorpresa

descripció

no entesa

4. Resumeix en tres línies el contingut del poema.
 Que ningú li explica que el millor regal que li poden donar 
es que li digin un parell de paraules guapes i a ell o ella no li 
avien explicat i per aixo se queixa .
5. A quin regal es refereix? Què en destaca d'aquest regal? A les paraules que li diven .

ENUNCIADO, FRASE Y ORACIÓN

EJEMPLOS

FRASE	¡Bien!
	Viendo televisión, pues.
	Gol anulado.
	¡A correr!
ORACIÓN	Llegamos.

LA ORACIÓN

1. SEGÚN CRITERIO SINTÁCTICO

Oración es la unidad estructural dotada de significación que no pertenece a otra unidad lingüística superior. Sus constituyentes son el sujeto y el predicado. La función de sujeto la desempeña un SN y la de predicado un SV. El núcleo del sujeto y el verbo deben concordar, es decir, deben coincidir en número y persona.

2. SEGÚN CRITERIO SEMÁNTICO

La oración comunica un sentido completo. En la lengua hablada algunos elementos de la oración pueden ser omitidos, pero están presentes en la conciencia del emisor y del receptor. Por tanto, la oración es también una unidad de contenido. Desde este punto de vista, el sujeto es el SN del que se afirma, se niega, se duda, etc., algo; y el predicado es el SV con el que se afirma, se niega, se duda, etc., algo del sujeto.

3. SEGÚN CRITERIO FÓNICO

La lengua hablada marca la unidad oracional con unos signos fónicos que indican que el mensaje ha terminado: el cambio de entonación y las pausas son fundamentales. La oración es, pues, una unidad de entonación y, por muy extensa que sea, esta unidad no se deshace.

Analiza sintácticamente las siguientes oraciones.

1. Los niños van alegres.

 

2. El libro resultó interesante.

 

3. El discurso fue leído por el presidente en el Parlamento.

 

4. Los doctores operaron a sus pacientes.

 

5. El policía fue muy listo.

 

6. Encontramos rota la ventana de tu casa.

 

7. Escuchó atento las indicaciones antes del examen.

 

8. Expulsaron a todos los borrachos de la sala de baile.

 

9. A sus sobrinos, les compraron caramelos.

 

10. A los pocos minutos, el sol salió de nuevo.

 

11. Pedro Rodríguez era un hombre muy nervioso.

 

12. Mi profesora ha si do sustituida por su enfermedad.

 

13. Este fósil se encontró en tu jardín.

 

14. David se conformó con un bocadillo.

 

15. Mi hermano Esteban estuvo enfermo el lunes.

 

16. Carlos siempre se queja de la mala suerte en los partido.

 

17. El marciano llegó muy cansado a su planeta.

 

18. ¿Es Toby la mascota de la clase?

 

19.Andrés se enamoró de la hermana de Luis.

 

20. No se lava nunca.

 

21. Tu hermano y el mío se encontraron en el metro.

 

Color blau: SV

Color vermell: SN

Comprensió lectora

Comprensió lectora

Foto: Christina

I convidaré la que ha llençat els daus entre llavis vermells i petons lents. I també la que ha confós l’amor amb cançons del Cohen i, malgrat les ferides, s’ha posat un vestit i ha tornat a ballar.

Serà una gran festa, no vull que hi falti ningú. Hi haurà un pastís de xocolata i tantes espelmes com anys per apagar. Bufaré amb les galtes plenes d’aire i demanaré un desig que no diré perquè, sí, a aquestes altures encara crec que el silenci cuida les promeses. I miraré, amb l’orgull del qui té molts amics, tota la taula, i a cada cadira no hi haurà cap parent ni cap amic.

Només bocins de mi.

Et faré l'ullet a tu, la que per fi ha après a dir que no perquè, com et deia la mare, és impossible acontentar tothom. I al costat, la que fuig a tot arreu, i es creu tan valenta que no és capaç de clavar la bandera enlloc.

I si trobés l’adreça, convidaria aquella part de mi que em van arrencar. Li enviaria una targeta demanant-li que fes una excepció, que fa tants anys que la busco que gairebé n'he oblidat el nom.

No hi pot faltar la somiatruites que quan plou es dedica a salvar cargols de l'asfalt. I això és tot el que fa pel món, encara que ella també té una closca i, a dins, unes quantes pors. Segur que vindrà de bracet de la que, quan cal, clava el puny a la taula per dir prou. I s’emprenya quan algú posa dins d’un mateix sac el color verd i el color blau. També li obriré la porta a la que té un joc de cartes i una vida i a cada partida va apostant a favor del matís, de la drecera, de la casualitat.

I traguem una botella de xampany i que el tap surti disparat cap al sostre que no tenim. I sortim de festa aquesta nit i arrambem-nos a aquell foc que crema i ens fa sentir vius per dins. I fem l’amor amb alguna estrella que malpengi del cel. I quan estiguem mig borratxes i riguem per ximpleries, demanem al cambrer que ens posi aquella cançó que ens entela els ulls. Que té una línia de baix que avança a un ritme que envegem, perquè és fidel a un tempo i en canvi els nostres batecs mai han estat cronometrats.

Alcem la copa i brindem per allò que és nostre i que voldríem per sempre. I abracem-nos, va, que l’ocasió s’ho mereix. Que si hem arribat fins aquí, juntes i soles, també podrem arribar fins allà.
Gemma Ventura

         1. Resumeix en una frase el contingut d'aquest text.
Que una dona fa els anys i vol conquistar el seu estimat i diu que so passaran benissim.
         2. Qui és la protagonista? La que fa els anys.
         3. Fes-ne un resum en quatre línies.
Diu que fara una festa i que bufara tallara el passtis i seura amb el seu estimat i per aixo li fara l'ullet, despues treuen el xampany, amb el tap que surti cap al sostre i despues cuan plogui sen aniran a salvar caragols de l'esfalt per no esclafar-los, despues li demana que possin la canço que ella vol i brindin.
         4. Qui és la protagonista? De què parla? Tema?
La protagonista es la que fa els anys. parla de lo que passara a la festa. De la seva festa.

Poema sobre el problema dels refugiats siris

Poema sobre el problema dels refugiats siris

FA MAL
Fa mal, sí, molt de mal...

Són escenes que no gosam
ni mirar, el pitjor destí per a
uns infants innocents, d'humil
mirada perduda en els vents.

Fa mal, sí, molt de mal...

Un mal infinit que t'estreny
el cor i et remou les entranyes.
Un mal que no hem hagut de patir;
només ells saben el que és
viure així.

Fa mal, sí, molt de mal...

Veure innocències menudes
sense alegria, sense ajuda, sense res.
Només per haver nascut en un món
mal repartit, en un món que no sent,
en un món que dorm panxa plena i
amb els ulls tancats al patiment aliè.

Fa mal, sí, molt de mal...

Refugiats que cerquen sobreviure entre
lleons i feres terribles, entre la natura
banyada d'una mar salvatge que engoleix
sense intenció, però també sense contemplació.

Fa mal, sí, molt de mal...

...i impotència.
Antònia Lladonet

1. Comenta el poema.
conta que a síria  treven la gent o hi ha guerra i lis tiren coses toxiques a les persones i ells no poden fer res.

2. Qui són el protagonista principal?
els refugiats 

3. Quin sentiment s'explica?
 explica que hi ha gent que no pot estar al seu poble per que hi ha guerra.

4. Què en penses del conflicte a Síria?
Ho trob bastant malament per que no poden estar ni al seu poble ni a la seva casa

5. Trobes que la infància hauria d'estar protegida per damunt de tot? Per què?
si.per que els infants no tenen cupa de res que hi hagi guerra o conflictes al seu poble o allà on sigin.

6. Opinió personal
jo trob que esta molt malament el mon per estar en guerra i tot se hauria de arreglar.

La tardor

La tardor

                                                   

                                                                          Tardor

(Isabel Barriel)

Tardor agosarada

ataviada de color,

véns bufant una ventada

amb aires de gran senyor

emparat pel meu enyor...

Enyor de sol,

enyor de mar,

enyor de dies

per empendre vol.

De sàlvia amb flors,

d'aire lliure,

de boira i núvols

a un cel plujós

que en poques hores

esdevè clar i lluminós.

Enyor de nits

sota els estels

veient passar la vida,

veient com passa el temps.

Ets aquí tardor,

véns avançada

véns amb galtes de bufador,

et penses ja instal·lada

al nostre món,

però un dia et farà fora

el cru hivern,

tot i que això és un tema

per tractar a un altre poema.

1.Contesta les següents preguntes:

-Quina és la teva estació preferida? Per què?

-De què parla el poema?

-Tema del poema

-Escriu les cinc paraules noves que has après

 

La meva estació preferida es l'estiu, per poder anar a prendre banyos i no estudiar. 

El poema xerra de la trado que caven les fulles i hi ha molts de dies que fa vent.

esdeve,

UN ESTIU MERAVELLOS.

A estat el primer estiu que no e estudiat 
despues de quatre anys que estic dins l'ies
i per això e anat a totes les berbenes de 
mallorca i totes les festes que e pogut .
Aquest estiu em anat bastant amb el barco de 
un amic nostro, el que feiem era possar-mos una arnes i amb una corda anavem de devant del barco
 al darrera i aixi fins que em cansavem i tornavem a port. Tambe em anat a fer pesca submarina i mo o em passast super bé.